EP
Aquest és un viatge, des de la llavor fins al fruit.
La música - cantar, en particular - ha sigut la meua passió des de que tinc memòria.
Han passat molt anys fins que jo me'n adone que és en allò on vull invertir tot el meu temps i la meua energia. I no sols han passat anys, han hagut de donar-se unes quantes transformacions per a que siga capaç de reunir el valor necessari, la fe, la vissió, la perspectiva... per emprendre aquest projecte.
Aquest àlbum conceptual, explora eixe amor per la música, per l'art, per cantar i pel procés creatiu, que gra a gra, s'ha tornat irreversible perquè ha vingut per quedar-se.
2.ON ESTAVES TU?
La purna que tot ho encèn. És la fletxada que suposa enamorar-se perdudament com mai abans, per això suposa un total canvi de paradigma.
És una declaració sincera que es despulla davant d'una possibilitat d'eternitat, que arrassa amb allò interior i assenta allò posterior.
Revel·la l'apertura, l'esperança, la il·lusió, la profunditat i intensitat de les emocions, i ho fa amb valenta sinceritat.
I aquest amor, aquesta promesa d'eternitat, aquest torrent de sentiments frescs que impacten en el centre de l'ànima.
1. ABANS
Després de la purna, ve el crit que naix del silenci. La pregunta que travessa el temps i s’enfronta a una mateixa sense filtres.
És mirar-se de front i reconéixer la distància entre qui eres, qui has sigut i qui ja eres capaç de ser.
És un diàleg incòmode però necessari, on conviuen la culpa, la tendresa i el perdó.
Revela la distracció, la por i els camins que ens allunyen de l’essencial, però també la lucidesa sobtada de tornar a casa.
I en eixe enfrontament, en eixa pregunta repetida —on estaves tu?—, apareix una resposta que tampoc està preparada per ser sòlida.
3.ERRORS
Hi ha cançons que naixen dels intents, d'aquells patrons vells i enquistats. De tornar a començar, una vegada i una altra, fins que ens adonem que l'error és el camí.
"Errors" parla d'eixos cicles que costa tant de trencar.
És una cançó sobre reconéixer un patró tòxic dins d'una relació (també la que es té amb un mateix)—els crits, les portades, les guerres silencioses que tots lliurem— i la por que apareix quan t'adones que l'eixida ja no està tan clara.
I sona a salsa. Perquè hi ha inèrcies difícils de trencar: la de moure els peus quan sona un bon ritme, i la de tornar a caure en les mateixes trampes mentals, encara que sàpigues on et porten. Una lletra trista amb un ritme alegre. Un contrast buscat per subratllar les contradiccions de la vida.
Aquesta és la meua tercera cançó, el tercer capítol del meu primer EP "Crònica d'un amor irreversible", que conta la cerca de la meua veu creadora, des de l'idealisme que em fa començar, passant pel qüestionament fins aplegar a l'enfrontament amb els dimonis més robustos, que cante en aquesta cançó.
Subscriu-te a la meua música
Rep novetats del meu projecte musical