INICI

La música —i cantar, en particular— ha sigut la meua passió des que tinc memòria. Però han hagut de passar molts anys, i donar-se unes quantes transformacions, perquè arribara el moment en què fora capaç de reconéixer-la com el lloc on volia posar el meu temps, la meua energia i, sobretot, una part de mi.

INICI naix d’aquest moment.

D’un procés de començar a escriure, a compondre, a cantar i a crear. Però també de tot allò que ha calgut transformar pel camí per arribar fins ací: l’amor, la pèrdua, el descobriment, la por, la fe i l’aprenentatge d’acceptar-me per poder mostrar-me.

Aquest àlbum conceptual recorre eixe camí. Un procés creatiu que, cançó a cançó, ha anat arrelant, creixent i prenent forma fins a convertir-se en una obra que ara, per primera vegada, deixe eixir de mi.

ABANS és el principi de tot.

El moment en què una emoció nova ho ocupa tot i sembla capaç de canviar la manera de mirar el món.

És enamorar-se sense mesura, construir significats abans que existisquen i projectar sobre l’altre tot allò que encara només és possible. És pensar en termes absoluts perquè, quan alguna cosa ens importa per primera vegada d’aquesta manera, encara no sabem estimar-la amb distància.

La cançó naix d’eixa obertura: de la il·lusió, l’esperança i la intensitat de sentir que acabes de trobar alguna cosa que podria durar per sempre.

És la mirada d’abans de saber. Abans dels matisos, abans de les pèrdues, abans de descobrir.

1. ABANS

Després de la purna, apareix la pregunta que travessa el temps i s’enfronta a una mateixa sense filtres.

És mirar-se de front i reconéixer la distància entre qui eres, qui has sigut i qui ja eres capaç de ser.

És un diàleg incòmode però necessari, on conviuen la culpa, la tendresa i el perdó.

Revela la distracció, la por i els camins que ens allunyen del nostre objectiu, però també la lucidesa que aporta tornar a casa.

I en eixe enfrontament, en eixa pregunta repetida —on estaves tu?—, apareix una resposta que tampoc està preparada per ser sòlida.

2.ON ESTAVES TU?

"Errors" parla d'eixos cicles que costa tant de trencar.

És una cançó sobre reconéixer un patró tòxic dins d'una relació (també la que es té amb un mateix) i la por que apareix quan t'adones que l'eixida ja no està tan clara.

I sona a salsa. Perquè hi ha inèrcies difícils de trencar: la de moure els peus quan sona un bon ritme, i la de tornar a caure en les mateixes trampes mentals, encara que sàpigues on et porten. Una lletra trista amb un ritme alegre. Un contrast buscat per subratllar les contradiccions de la vida.

Hi ha cançons que naixen dels intents, d'aquells patrons vells i enquistats. De tornar a començar, una vegada i una altra, fins que ens adonem que l'error és el camí.

3.ERRORS