Gràcies
Vaig nàixer a una casa on s'escoltava música, hi havia amor i connexió a Internet. Vivia amb la meua familia, tenia una habitació pròpia, on cantar sense parar i poder aprendre cançons de forma quasi obsesiva. Gràcies a ma mare, mon pare, mon tio, el meu germà, per estar ahí, i fer suport en allò que jo he decidit fer.
En part, tot va tornar a començar, en 2021, quan vaig conèixer a Matheus Pompeu. El seu immens talent i generositat, me va veure, me va escoltar, me va animar a començar aquest camí, des de l'amor. De la seua mà vaig veure de prop una part d'aquest ofici. He comptat amb el seu valuós suport sempre i sense ell, la història no s'haguera escrit d'aquesta forma.
Aquest camí musical tampoc l'entenc sense Jenny Castro, la meua professora de tècnica vocal. Amb una tècnica sòlida, valoritzant detalls musicals i la interpretació, m'ha ensenyat des de la salut física i emocional. Les primeres actuacions fóren de la seua mà i amb ella he recorregut un camí molt bonic.
Una altra peça fonamental d'aquest trencacaps i a qui dec admiració i agraïment és a Jose María. La passió per la música ens va unir fins consolidar una gran amistat. Jose em va ajudar a materialitzar, a dur a terra, a sentar les bases. Amb tota la dedicació, com si fórem dos xiquets jugant a mesclar elements, ens hem reunit durant tantíssimes vesprades a donar forma a idees. Per la paciència i la dedicació que sé que has posat en el meu camí. Este projecte tampoc existiria així sense tu.
Quan tot aquest projecte va buscar anar més enllà, Miguel Bruñó i jo ens vam trobar. Ell és l'altra part d'aquest projecte. Apassionat per la música, per l'harmonia, per la creació. Miguel va vindre a posar ordre i a aportar més música i més sentit. Es va tirar de cap a aquesta piscina amb molta honestedat. Un company admirable i de altíssim valor humà amb qui treballar és divertit i lleuger.
A Antonio, Paula i Jordi, per estar ahí quan hem dut aquesta història a lo vissual. Gràcies.
A les meues amigues, que m'han acompanyat que han assistit a cada concert, a cada acte, que han recolzat emocionalment des del principi. Elena, Carla, Marta, Beti, Pili, Lore, Neus, Melanie...
Als meus companys de treball, que han sigut partícips de tot aquest procés, conscients del meu somni i del meu propòsit, que han aplaudit i animat en cada pas i han alleugerat el camí molts dies. Treballar en paral·lel ha sigut la part de darrere d'aquest projecte, el que ho ha fet possible. I aquest projecte ha sigut el motor per a anar a treballar cada dia.
A totes les persones que m'han donat una oportunitat, que han participat directament i indirectament en aquest projecte, a aquelles que s'han parat a escoltar, a dedicar paraules, especialment paraules boniques.
També a totes les persones que no m'han donat la oportunitat, que m'han ignorat, que m'han dedicat paraules brutes. M'han donat força per centrar-me en aquest projecte i seguir treballant incansablement.
I agraïsc a totes les obres que m'han inspirat: literàries, teatrals, musicals, pictòriques, cinematogràfiques, operístiques.
A tots els llocs que m'han permès somiar...
Així com artistes dels qui he après tot el que he construit: Rosalía, Pink Floyd, Elis Regina, Tom Jobim, Vinicius de Moraes, Nathy Peluso, C. Tangana, Rigoberta, Estopa, Joaquín Sabina, Mon Laferte, La Maria, Zoo, Silvia Pérez Cruz, Jorge Drexler, The Beatles, Janis Joplin, ABBA, Residente, ELO, Adele, Nina Simone, Lady Gaga, Leiva, Rihanna, The Cranberries...
i la llista podría no acabar...